Medicina ortomolecular

La medicina ortomolecular és un tipus de medicina alternativa, que parteix de l'objectiu de garantir la salut humana a través de suplements nutritius.[1][2] El concepte es basa en la idea de l'existència d'un entorn nutritiu òptim en el cos i suggereix que les malalties reflecteixen deficiències d'aquest entorn. El tractament de les malalties segons aquesta visió implica provar de corregir «els desequilibris o les deficiències basades en la bioquímica individual» fent ús de substàncies com vitamines, minerals, aminoàcids, elements traça i àcids grassos.[3] Les idees darrere de la medicina ortomolecular no tenen evidència mèdica i la teràpia no és efectiva. La validesa del que s'anomena aproximació ortomolecular ha estat qüestionada des del 1970s.[4][5]

L'aproximació ha rebut el nom a vegades de teràpia megavitamínica, perquè la pràctica va evolucionar, i en alguns casos encara utilitza, dosis de vitamines i minerals molt sovint més altes que la quantitat diària recomanada. Els practicants d'aquesta medicina també poden incorporar altres estils de tractament a les seves aproximacions, incloent-hi la restricció dietètica, megadosis de nutrients no vitamínics i medicaments convencionals.[6] Els defensors d'aquestes teràpies argumenten que els nivells no òptims de certes substàncies poden causar problemes de salut més enllà de deficiències vitamíniques i consideren l'equilibri d'aquestes substàncies com una part integral de salut.[7]

Linus Pauling va encunyar el terme «ortomolecular» els 1960s per donar entendre «les molècules correctes en les quantitats correctes» (orto- en grec vol dir «correcte»). Els practicants defensen que el tractament ha de basar-se en la bioquímica individual de cada pacient.[8][9]

El consens científic i mèdic sosté que les afirmacions d'eficacia dels defensors d'aquesta medicina no són adequadament provades com a teràpies farmacològiques. Ha estat descrita com a dieta de culte i també com a frau mèdic.[10] Els defensors acostumen a assenyalar fonts que donen suport als beneficis dels suplements de nutrients i a casos on la medicina convencional utilitza vitamines com a tractaments per algunes malalties.[11][12]

No obstant això, el subministrament de vitamines en grans dosis ha estat associat a un major risc de malaltia cardiovascular, de càncer i, fins i tot, de mort.[13][14][15] El consens científic és que, per a individus normals, una dieta equilibrada conté totes les vitamines i minerals necessaris, i que la suplementació rutinària no seria necessària, a menys que es diagnostiquin deficiències específiques.[16]

  1. Hoffer, Abram; Walker, Morton. Smart nutrients: a guide to nutrients that can prevent and reverse senility (en anglès). Garden City Park, NY: Avery Pub. Group, 1994. ISBN 0895295628. 
  2. McMichael, A. J. «Orthomolecular medicine and megavitamin therapy». The Medical Journal of Australia, 1, 1, 10-01-1981, pàg. 6–8. ISSN: 0025-729X. PMID: 7207301.
  3. «Orthomolecular medicine Arxivat 2011-08-27 a Wayback Machine.». orthomed.org. [Consulta: August 2013].Plantilla:Verify source
  4. «NIH State-of-the-Science Conference Statement on Multivitamin/Mineral Supplements and Chronic Disease Prevention». NIH consensus and state-of-the-science statements, 23, 2, 2006 May 15-17, pàg. 1–30. ISSN: 1553-0957. PMID: 17332802.
  5. «MEGAVITAMIN AND ORTHOMOLECULAR THERAPY IN PSYCHIATRY: Excerpts from A Report of the American Psychiatric Association Task Force on Vitamin Therapy in Psychiatry» (en anglès). Nutrition Reviews, 32, 27-04-2009, pàg. 44–47. DOI: 10.1111/j.1753-4887.1974.tb05190.x. ISSN: 0029-6643.
  6. Braverman, Eric «Orthomolecular Medicine and Megavitamin Therapy: Future and Philosophy». Journal of Orthomolecular Medicine, 8, 4, pàg. 265.
  7. Singh, Simon; Ernst, Edzard. Trick or treatment: the undeniable facts about alternative medicine (en anglès). Nova York [u.a.: Norton, 2009. ISBN 0393337782. 
  8. Baumel, Syd. Dealing with depression naturally: complementary and alternative therapies for restoring emotional health (en anglès). Los Angeles: Keats Pub., 2000. ISBN 0658002910. 
  9. Williams, Roger J. Biochemical individuality: the basis for the genetotrophic concept (en anglès). New Canaan, Ct.: Keats Pub., 1998. ISBN 0879838930. 
  10. Jarvis, William T. «Food Faddism, Cultism, and Quackery» (en anglès). Annual Review of Nutrition, 3, 1, 1983-07, pàg. 35–52. Arxivat de l'original el 2021-05-06. DOI: 10.1146/annurev.nu.03.070183.000343. ISSN: 0199-9885 [Consulta: 21 juliol 2018].
  11. Bohannon, John «The Theory? Diet Causes Violence. The Lab? Prison» (en anglès). Science, 325, 5948, 25-09-2009, pàg. 1614–1616. DOI: 10.1126/science.325_1614. ISSN: 0036-8075. PMID: 19779166.
  12. Gesch, C. Bernard; Hammond, Sean M.; Hampson, Sarah E.; Eves, Anita; Crowder, Martin J. «Influence of supplementary vitamins, minerals and essential fatty acids on the antisocial behaviour of young adult prisoners: Randomised, placebo-controlled trial» (en anglès). The British Journal of Psychiatry, 181, 1, 2002/07, pàg. 22–28. DOI: 10.1192/bjp.181.1.22. ISSN: 0007-1250.
  13. Satia, J. A.; Littman, A.; Slatore, C. G.; Galanko, J. A.; White, E. «Long-term Use of  -Carotene, Retinol, Lycopene, and Lutein Supplements and Lung Cancer Risk: Results From the VITamins And Lifestyle (VITAL) Study» (en anglès). American Journal of Epidemiology, 169, 7, 19-01-2009, pàg. 815–828. DOI: 10.1093/aje/kwn409. ISSN: 0002-9262.
  14. Brody, Jane «Extra Vitamin E: No Benefit, Maybe Harm». New York Times, March 23, 2009 [Consulta: March 24, 2009].
  15. «High dose vitamin E death warning». BBC, November 11, 2004 [Consulta: March 24, 2009].
  16. Duff, Roberta Larson: American Dietetic Association Complete Food and Nutrition Guide, ISBN 0470912073

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search